Rosi Braidotti (Latisana, 1954) és catedràtica de Filosofia i directora del Centre per les Humanitats de la Universitat d’Utrecht, als Països Baixos. Nascuda a Itàlia, va créixer a Austràlia, es va llicenciar a la Universitat Nacional d’Austràlia a Canberra i va fer els estudis de doctorat en Filosofia a la Sorbona de París. Des del 1988 és professora a la Universitat d’Utrecht. Considerada una de les pioneres en els estudis europeus de la dona, la seva carrera ha rebut múltiples reconeixements, com el doctorat honoris causa de la Universitat de Linköping (2013), el de la Universitat d’Hèlsinki (2007) i el Premi Erasmus de la Comissió Europea (2010). Entre les seves obres de referència, bona part de les quals han estat traduïdes al castellà, destaquen Patterns of Dissonance (1991), Nomadic Subjects (1994), Metamorphoses (2002), Transpositions (2006) i la trilogia sobre la condició posthumana: The Posthuman (2013), Posthuman Knowledge (2019) i Posthuman Feminism (2020). En català, ha publicat Les humanitats a debat (2017) i Coneixement posthumà (2020), aquest darrer a Arcàdia.