Italo Svevo, pseudònim d'Ettore Schmitz (1861-1928), va néixer a la ciutat de Trieste, aleshores austríaca, al sí d'una família jueva. Les seves dues primeres novel·les, Una vita (1892) i Senilità (1896), van passar completament desapercebudes tant al públic com a la crítica. Decebut, Svevo va iniciar un llarg període de silenci, durant el qual va viatjar per Europa i es va interessar per la psicoanàlisi. Això es reflecteix a la seva obra mestra, La consciència de Zeno (1923), que diversos editors van refusar i que finalment va publicar ell mateix. Lectors tan assenyalats com James Joyce o Eugenio Montale van contribuir a fixar els mèrits de La consciència de Zeno, un dels referents ineludibles de la novel·la moderna a escala universal.