Nascut el 1935 a la provincía de Vojvodina (Sèrbia), es va consolidar com a escriptor amb la trilogia _Jardí, cendra_ (1965), _Penes precoces_ (1969) i _El rellotge de sorra_ (1972). La publicació de la novel·la _Una tomba per a Boris Davidovic_ (1976) va provocar la ruptura amb els cercles literaris serbis tradicionals. Per defensar-se en _L'hora de l'anatomia_ (1977) Kis va recollir els arguments dels seus principis estètics. Des de 1979 va exiliar-se a París, on va morir el 1989. Durant els anys parisencs va publicar _Homo poeticus_ (1983) i _L'enciclopèdia dels mort_s (1984). L'obra pòstuma en prosa està recolida a_ Llaüt i cicatrius_ (1994), _El magatzem_ (1995), _Varia_ (1995) i la poesia en el volum _Cançons i danses_ (1992).