Nascut el 1798 a París, en una família modesta i poc donada a la religió, Jules Michelet va cursar estudis universitaris i es doctorà en lletres el 1819. Va exercir com a professor de filosofia i d’història a l’École Normale Supérieure, va substituir Guizot a la càtedra d’història moderna de la Sorbona i fou professor d’història i de moral al Collège de France, d’on va ser expulsat definitivament el 1851 per les seves idees anticlericals i subversives. També tingué algun càrrec en institucions, entre les quals les Archives Nationales, on el 1830 fou nomenat cap de la secció d’història a instàncies de Guizot. Mort a Ieras el 1874, avui és considerat un dels millors historiadors de França i un escriptor destacat del moviment romàntic. Michelet es va posar a escriure La bruixa cap al final del 1861, quan ja havia publicat tots els volums de la seva Histoire de la Révolution Française, tretze dels disset volums de l’obra Histoire de France i altres títols, entre els quals cal destacar L’Oiseau (1856), L’Insecte (1857), L’Amour (1858), La Femme (1859) i La Mer (1961). Va escriure La bruixa força ràpidament, ja que l’obra es publicà el 1862 en unes condicions bastant atzaroses.